l'havia caracterisat des de sos anys d'infantesa y parlava ingenuament de tot lo mes sublim o mes profon que se'ls ocorria en l'etzar d'una conversa. Mentres enraonaven, el rostre d'Ernest s'inflamava sobtadament y brillava als ulls de sos interlocutors com suau claror de una posta serena. Impressionats per la plenitut de sa saviesa, els seus visitants s'entornaven concirosos y al passar per la vall s'aturaven a contemplar la Gran Cara de Pedra, dubtant si havien vist algun cop la seva reproducció en una faç humana, mes sense poder recordar ont ni quan.
Mentres Ernest anava fentse vell, el voler de Deu feu naixer un nou poeta en la nostra terra. Fill d'aquella vall, passá, peró la major part de sa vida molt lluny d'aquella romantica encontrada, fent sonar l'armonia de sos versos entre'l brugit y el tumulte de les ciutats. Sovint, ab tot, les montanyes que tant familiars li havien sigut durant sa infantesa aixeca-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat revisada.
