Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/137

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

com abans ab el senyor Munt d'Or, ab en Sanguitrons y ab en Capderoca. Si, Ernest, es el meu destí; podeu afegir el meu nom derrera dels d'aquells tres illustres personatges y registrar una altra esperança fallida; car,—plè de tristor y de vergonya vos ho tinc de dir, Ernest, —jo no soc digne de tenir per model aquesta imatge tant benigna y majestuosa.
 — Y perque? interrogá Ernest, signant el llibre; no hi ha aqui pensaments divins?
 — Sí; es cert. Tenen un reflexe de la Divinitat, replicá el poeta. Es possible que sentin en aquests pensaments un eco llunyá y perdut d'un cant celestial. Peró la meva vida no s'es acordada ab els meus pensaments. Jo he tingut grans somnis, pero han estat no mes que somnis, perque jo he viscut —y aixó també per mon propri y lliure voler— entre baixes y miserables realitats. Adhuc algunes vegades, —gosaré confessarho? he pecat per manca de fe en la belle-