sa y la bontat que mes propries obres han posat de manifest en la natura y en la vida humana. Perqué, doncs, explorador infadigable de la veritat y de la bontat, havies d'esperar trovar en mi la imatge d'aquella faç divina?
El poeta parlava ab veu sanglotant y els seus ulls s'anegaren de llágrimes. Els d'Ernest també s'en ompliren.
El sol ja baixava a la posta; era l'hora en que Ernest solia dirigir la paraula a l'aire lliure a la modesta reunió dels seus veins. Prengué'l braç del poeta y tot conversant s'encaminaren al lloc habitual de ses conferencies. Era un reconet format per varis pujols baixos, ab una gran roca a un dels costats coverta per la verdor riallera de plantes trepadores, ont a poca altura, s'obria una petita cavitat, suficient pera contenir una persona y permetreli fer tots els gestes que espontaniament acompanyen l'expressió de vives emocions y pensaments vibrants. Er-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/138
Aquesta pàgina ha estat revisada.
