de la rojor del seu rostre, que feia pensar en aquella brillant flor d'escarlata. El pare dels dos nens, un cert Mr. Lindsey, era tot un troç de pá, com se diu, peró —y aixó cal ferho constatar — excessivament positivista de temperament; un negociant de quincalla, acostumat invariablement a mirar totes les coses baix el punt de vista d'un inflexible sentit comú. Ab un cor ni més ni menys sensible que el de la generalitat de la gent, tenia un cap tant buit y tant impenetrable, y fins arrivaria a dir, tant buit com aquests gerros de bronze que omplien el seu magatzem. La mare, en cambi, posseia una inclinació innata a la poesia, era d'una mena de bellesa tota ideal, com una flor fresca y delicada que havia conservat tot l'encís de la jovenesa vivint y tot entre mitj de les prosaiques realitats del matrimoni y de la maternitat.
Així, doncs, com he començat a dir, Violeta y Peony pregaren a llur mare que'ls deixés anar a co-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat revisada.
