rrer y jogar damunt la neu fresca; car, si es veritat que es un espectacle trist y desolant veure la nevada caient silenciosa de la volta d'un cel gris, llavors oferia un aspecte rialler resplendint ab irisat miroteig sota'ls raigs d'un sol esplendid. Els nens vivien en una ciutat, y no tenien altre espai pera'l joc sino un jardinet devant de la casa, separat del carrer per una paret emblanquinada, ombrejat per una perera y dues o tres pruneres y ornat ab alguns rosers que mitj cobrien ab llur ufana les finestres del salonet. En aquell moment, peró, els arbres y els arbustes eren despullats de fulles y llurs branques se veien totes revestides d'una lleugera capa de neu, com d'un fullatge hivernal, del qual penjaven d'aci y d'allá, com fruits brillants, delicades estalactites de glaç.
—Sí, Violeta, sí, Peony, digué somrient la mare, podeu anar a jogar per la neu.
Dit aixó, la bona senyora abrigá
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
