Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/148

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aylimer, peró mai tractantse de la teva. Tu, has sortit tant perfecta de mans de la Natura, que aquesta petita taca que fa dubtar si pendrerla com defecte o com bellesa, me mal impresiona com una marca visible de l'imperfecció humana.

— No t'agrada, doncs? exclamá Georgina visiblement contrariada; doncs, perque m'has treta del costat de la meva mare? Cóm pots amar cosa que't desplau?

Pera compendre'l sentit d'aquesta conversa, cal advertir al lector que l'encisera Georgina tenia, al bell mitj de la galta esquerra, una taca singular profondament impresa, com si fos entreteixida en la substancia mateixa de sa faç. En l'estat natural de Georgina aquesta taca era de color carmí intens y quasi's fonia en la delicada rojor de sa galta. Quan la sang li pujava al rostre, s'esborrava gradualment fins al punt que desapareixía en la triomfant onada roja que acabava per inondar tota la