Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/149

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

galta. Mes si, per una emoció qualsevulga, ella empalidía, la taca semblava llavors una flor de porpra sobre un camp de neu. La forma de la taca oferia una grau semblança ab la d'una má humana, una minúscola má de pigmeu. Els enamorats de Georgina havien tingut la costum de dir que a l'hora de sa naixensa una petita fada havia tocat ab sa má el seu bonic visatge, y que la senyal hi havia restada com testimoni del dó que li havia otorgat de regnar sobre tots els cors. Quants dels seus adoradors desesperats haurien valenterosament donat llur vida pel sol privilegi de posar els llavis sobre aquesta má misteriosa. S'ha de confessar, peró, que l'impressió que produia aquesta taca variava en cada cas segons els diferents temperaments de sos adoradors. D'altra part, els mal intencionats, —és veritat, peró, que eren persones del seu sexe,—afirmaven que la má de sang, així nomenaven la taca, destruia tota la beltat de