Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/151

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ell, el signe fatal y indeleble que imprimeix la Natura en la forma que mes li plau en l'humanitat y en totes ses obres; com volent significar que, sotmeses a la llei comuna, totes son mortals, o que llur perfecció no's pot assolir sino a copia de treball y de dolor. La má de porpra semblava el segell fatal de la mort, que, lenta, peró inevitable, agafa un dia o un altre en ses urpes el ésser mes perfecte igual que'l mes roí pera convertirlos en la mateixa pols. A poc a poc, a força d'enfondir aquest pensament ple d'amargor, Aylimer acabá per considerar la taca de naixensa com el simbol visible del llaç secret que lligava sa companya al dolor y a la mort, y aquesta imperceptible senyal li doná ben aviat una inquietut y un esglai superiors en intensitat al plaer y a la felicitat que mai hagués fet sentir a sos sentits o a sa imaginació la bellesa de Georgina.

En els moments, cada dia mes rars en que creia gustar una feli-