Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/155

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ell no s'havia fet carrec encara de l'influencia que sobre ell exercia aquesta idea persistent que menaçava perseguirlo fins que ell hagués satisfet son desig irresistible.

— Aylimer, reprengué solemnialment la pobra Georgina, jo no sé lo que'ns costará el fer desapareixer aquesta taca fatal; potser me deixará per sempre una diformitat incurable, potser tambe que s'oculti en ella una secreta relació ab el principi de ma existencia. Y potser també que no't sigui de cap manera possible esborrar aquesta senyal gravada profondament sobre'l meu rostre en el mateix sí maternal.

— He pensat molt sobre aixó, interrompé el quimic, y l'exit de aquesta experiencia no'm fa dubtar gens.

— Sols hi hagi una petita probabilitat d'èxit, afegí Georgina; qualsevol que sigui el perill al que m'hagi d'exposar, res m'espanta; mentres aquesta taca me