esforç; convé que'l recordis aquest somni.
Trist estat aquell de la nostra ánima quan se troba envolcallada dins les misterioses ombres del sòn, paoroses precursores de les tenebres de la mort. Aylimer recordava el seu somni. Li havia semblat que en companyia del seu ajudant Aminadab probava de treure la taca de naixensa; peró a mesura que anava enfonzant son instrument, aquella petita má semblava fugir de la fulla d'acer, reculant sempre cap al fons fins que havia arribat al cor de Georgina, ont s'havia arrapat ab tant gran violencia, que havia hagut d'emplear tota sa forsa per arrancarla.
Quan aquest somni li reaparegué en el seu esperit ab sos mes petits detalls, Aylimer se sentí instintivament culpable envers la seva dòna. Moltes vegades un somni ens revela l'estat del nostre esperit mes clarament que la reflexió en estat de vetlla.
