vermelles, digué, semblaríes ben bé un ninot de neu. Y si fessim una cosa?... Fem una estátua ab la neu, una estátua que figuri una nena; será una germaneta nostra, y correrem y jogarem ab ella tot l'hivern. Vols?
—Sí, sí!, exclamá Peony, tant bé com podía dirho, perque era molt petit. Oh, que será bonic. Y cridarem a mamá pera que ho veji?
—Oh, sí!, contestá Violeta, mamá te de veure la nostra nova germaneta; pero caldrá que no la faci entrar en el salonet; ja saps que a la nena de neu no li agradará pas la calor.
Y tal dit, tal fet, els dos començaren la llur tasca y anaren apilotant neu y mes neu pera fer l'estátua que havía de jogar ab ells. La mare llur, que s'estava sentada vora la finestra y mitj sentía alguna paraula de llur xerradiça, no's podía estar de somriure observant la gravetat ab que empreníen la llur obra. Ells realment s'imagi-
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
