y terrible poesia. Eren polsosos infolios, obres avui perdudes, dels filosops de l'Etat mitjana: Albert el Gran, Cornelius Agrippa, Paracels y aquest frare misteriós, creador del cap profetic. Tots aquests homes, a força d'arrencar secrets a la Natura, s'havien, cal confesarho, anticipat als progressos de llur época, peró estaven, per dissort, imbuits d'una certa dosi de credulitat que no'ls costá gaire fer participar a llurs ignorants contemporanis. Potser s'imaginaven haver adquirit ab llurs vastissims estudis un poder sobrenatural. El llibre que excitá mes sa curiositat fou un enorme registre, escrit tot de má del seu marit, en el qual havia consignat totes les experiencies de sa carrera científica, senyalant detalladament en quiscuna d'elles l'objecte que s'havia proposat assolir, el metode que havia empleat y l'exit o el fracás del seu resultat, ab l'exposició dels motius als quals s'havia d'atribuir l'un o l'altre. Aquest llibre era, per així
