perés que d'alli eixís el signe de sa felicitat o de sa dissort definitiva. No mostrava ja aquell aspecte jovial y despreocupat de moments abans; en la soletat ja no s'esforçava en dissimular.
— Atenció, ara, Aminadab! atenció, maquina humana! murmurá; un atom mes o menys, y tot és perdut!
— Mestre, li digué a cau d'orella Aminadab, aqui hi ha la senyora.
Aylimer tot d'una aixecà el cap bruscament; devingué roig y palid alternativament al veure la seva dòna, y llençantse envers ella li agafá el braç ab violencia.
— Perque has vingut aqui? No tens ja confiança en mi? Perque has de venir a llençar al travers de la meva obra la fatal influencia de la maleida taca? Surt d'aqui.
— No, amic meu, replicá Georgina ab una fermesa que no s'hauria mai pogut en ella sospitar; tú no tens el dret de queixarte; tú has demostrat que no'm coneixes volent ocultarme ta inquietut y ta
