angoixa. M'has mal judicada, amor meu; digues, digues quins perills me toca corre, y no dubtis del meu coratge, car ma vida no és tant preciosa com ta felicitat.
— Es impossible, digué Aylimer impetuosament; no sabs pas el que'm demanes.
— Estic disposada a tot; afegí ella serenament, disposada a pendre'l brevatge que'm vulguis donar; d'igual manera'm veuria sense vacillar un instant una copa emmetzinada si fos la teva má que me la presentés.
— Criatura adorable, exclamá Aylimer fondament commogut. No coneixia encara tota la noblesa de ton ánima. Ja que aixi ho vols saber, sápigues que aquesta taca no és superficial com m'ho havia figurat al principi. Si no hagués estat tant profondament incrustada, ab el tractament extern sumament energic al qual t'he sotmesa, n'hi hauria hagut prou pera esborrarla. Mes encara'ns resta una esperança de salvació; si
