Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/177

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquesta desapareix, estem perduts.

— Doncs perque dubtaves de confessarmho? demaná Georgina.

— Perque?... digué Aylimer indecis: és que hi ha perill.

— Perill dius, vida meva? No mes n'existeix un de perill per mi y és que aquesta horrible má no's pugui esborrar de la meva galta. Aixi doncs, passi'l que passi, acaba l'operació.

— Així, torna a ta cambra, cor meu, digué tristament Aylimer; un sol instant, y tot será acabat.

Tot parlant aixi, la acompanyá fins la porta del laboratori ab manifestacions del mes tendre afecte; aprés, torná altra volta al seu forn. Quan se trobá sola, Georgina restá com absorta en un ensomni. Sentia mes intensament que mai una admiració sens limits envers aquest amor d'Aylimer tant pur y enlairat, que no podia acceptar sino la perfecció ni's podia contentar mesquinament ab un esser menys perfecte quels que havia somniat.