Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/179

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Estic ben decidida, respongué Georgina, a provar aquest remei darrer; potser que si fos mes prudenta tindria motiu per tremolar; potser també que fora absoluta ma confiança si tingués la teva ciencia. Peró ara com ara la mort no m'espanta; estic preparada.

— A que venen aquests negres pressentiments? afegí Aylimer. Vols veure un dels efectes meravellosos d'aquest licor? Mira, doncs.

En una eleganta jardinera floria un gerani color de flama; les fulles esgrogueïdes indicaven que la flor era mitj mustia. Aylimer vessá unes quantes gotes del liquid en l'humus ont s'arrelava; el liquid restá un moment quiet a l'exterior, aprés, filtrantse lentament, desaparegué del tot, no deixant damunt d'aquell munt de terra sino un lleu rastre del seu pas. Passada una estona, quan l'humitat hagué traspuat fins al fons y penetrat fins les arrels, les fulles reprengueren de sobte llur frescor perduda, y la