Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/180

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

planta se redressá ufanosa y plena en aparença de vigorosa sava.

— No tenia pas necessitat de aquesta experiencia, digué Georgina; donem aquesta copa. Ab la teva paraula en tinc prou.

— Beu, doncs, amada meva, exclamá el savi en un transport d'entusiasme y adoració.

Georgina begué rapidament en la copa y un cop buida la torná somrient al seu marit.

— Oh quin deliciós licor! digué ella. Un el pendria per l'aigua de una font celestial; en un instant ha extingit la sed que m'arborava. Ara, amic meu, tinc necessitat, y força que ho estic ja sentint, d'una mica de repós. Deixem descansar; Sento com una mena de ensopiment; mos sentits agitats demanen una estona de calma; y aixi com al darrer bes del sol les flors se clouen discretament, aixi jo voldria també cloure mon ánima en un reculliment absolut.

Prononciá aquests darrers mots ab gran lentitut y com si l'energia