elefant. La mare reprengué el seu treball. No recordo que es lo que feia; pero deuría estar brodant alguna gorreta de seda pera Violeta ó sorgint un parell de mitjes pera les cametes del petit Peony. De temps en temps, peró, no podía estarse de tombar el cap finestra enllá, per veure com els nens avençaven l'obra de l'estátua de neu.
En veritat, donava bó de veure aquells xamosos infants en llur tasca. Y era ademés curiós observar ab quina traça y ab quin acert manejaven la neu que'ls servía de material. Violeta assumia la direcció de l'obra, y deia á Peony lo que calía fer mentres ab sos dits suaus y sotils modelava totes les parts mes difícils y delicades de la figura de neu. Semblava que, tal com surtía de llurs mans, fos una empresa superior á les forces y habilitat d'uns infants. La mare se sentía tota sorpresa; y quant mes ho mirava mes y mes extranyesa li causava.
—Quins nens mes extraordinaris
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/19
Aquesta pàgina ha estat revisada.
