son els meus! pensava ella, somrient ab orgull maternal. Quins altres haurien arrivat á fer ab la neu una figura tan bonica a la primera prova?... Vaja! pero tinc d'acabar la brusa nova de Peony, que'l seu avi té de venir demà y cal que vaji ben vestit.
Y's posá á cosir; y feia anar l'agulla per la roba ab la mateixa prestesa ab que trevallaven la neu les
mans dels seus dos nens. De sobte mentres l'agulla corria amunt y avall de les costures del vestit, les veus agudes de Violeta y Peony li feren alçar el cap y deixar el treball. Generalment no arrivava á distingir les paraules que deien; no mes tenía l'impressió de que l'alegría continuava fentlos parlar y que l'obra empresa per ells avançava ab tota prosperitat. Mes ara, que els dos germanets alçaven tant la veu, les llurs paraules arrivaven clares, inteligibles, com si parlessin en la sala mateixa ont seia la mare. Oh, que delitosament ressonaven aquestes paraules en
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat revisada.
