que donava al jardí del doctor. A primer cop d'ull, li semblá igual, poca diferencia, an aquests jardins botanics que tants cops havia vistos per tot Italia, peró esguardant ab mes atenció s'adoná de que en temps antic devia haver sigut el jardí d'una familia opulenta. En efecte; al bell mitj del jardí s'aixecava encara una font de marbre esculpida ab gust exquisit, segons se podia endevinar, car el temps havia esborrat considerablement el primitiu dibuix. L'aigua brollava del foradí d'un estret broc de marbre pera anar a caure mormollejanta en la pica inferior. Son suavissim rondineig arrivava a la orella de Giovanni, com la veu planyívola d'un esperit aeri empresonat pel destí an aquest marbre en runa. Tot a l'entorn de la font, nodrides per la gran humitat de l'aigua que deixaven traspuar les esquerdes de l'antiga pica, s'aixecaven espessíssimes multitut de plantes vigoroses, d'amples fulles, γ flors gegantines, entre les
