Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/191

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

quals sobressortia un arbrissó covert d'una estrellada de flors purpuries, flamejant igual que si fossin rubins de Golconda y llençant una tant viva resplendor, que semblava illuminar com un altre sol, tot aquell jardí. Tota l'extensió d'aquest estava sembrada de flors de brillants y inversemblables colors, totes conresades ab extraordinaria cura, testimoniant la constant preocupació que llur jardiner havia envers llurs virtuts secretes. Les unes estaven colocades en elegantes gerres, altres n'hi havia en grollers testos, aquestes serpolejaven per terra com culebree; aquelles, al contrari, enlairantse agarbellades, semblaven oferirse espontaniament a l'admiració del espectador. Una d'elles havia brostat al peu d'una estatua de Vertumni y la voltava d'una garlanda de fullatge que la má d'un esculptor no hauria de segur disposada ab un gust mes exquisit.

Mentres Geovanni s'entretenia observant totes aquestes coses per