mena de máscara, com si aquella meravella de la Natura fos dotada de virtuts maléfiques en proporció de sa gran magnificencia. Ab tot y aixó, no li degué semblar prou eficaç encara aquesta darrera precaució, car, reculant unes quantes passes, se tregué la máscara y cridá ab veu escardada:
— Beatriu! Beatriu!
— Pare, que se us ofereix? respongué una veu fresca y vibrant que semblava sortir de la casa próxima. Sou al jardí?
— Si, Beatriu; vina ajudarme.
A l'instant sota'l fosc portal de la antiga casa aparegué una noia encisadora, habillada tan esplendidament com la mes brillant de ses flors; un ver miracle de beutat en tot l'esbadellament de la jovenesa, que al travers de ses robes flotants deixava devinar tresors virginals de venustat davant dels quals s'eclipsarien els grans prodigis de l'estatuaria antiga.
L'imaginació de Giovanni, violentament sobreexcitada per aques-
