ta aparició, li suggerí les idees mes extravagantes. Li semblá com si la bella inconeguda fos una flor, germana de les altres flors, tant bella, que dic, cent voltes mes bella que la mes espléndida d'entre totes. Observá ademés, no sense extranyesa, que, ben lluny de posarse guants y de taparse la cara ab una máscara pera acostarse a les plantes, avençava tranquilament, lentament, per l'avinguda principal, aspirant llur perfum sense revelar la mes lleu temença.
— Cap ací, Beatriu, li digué el savi, y ja veurás quant necessaria és la teva presencia y la teva cura al mes preuat dels nostres tresors. De grat donaria la vida pera acostarmhi, peró estic veient que, mal que'm volti de totes les precaucions imaginables, no tindré altre remei que confiar la planta a les teves mans exclusivament.
— De tot cor, respongué la damisela voltant l'arbrissó ab els seus braços com pera ferli una abraçada. Si, germana meva, mon
