tresor, Beatriu será ta solicita guardiana, y tindrá la sort de poder aspirar ton perfum vivificant.
Dit aixó s'ocupá de la planta ab tota l'atenció que semblava reclamar; Giovanni, situat a una regular distancia d'aquesta escena, se fregá maquinalment els ulls, car no podia gairebé distingir si era una noia ocupada ab sa flor favorita o bé una germana prodigant a sa germana les mes tendres caricies. Peró aquesta ilusió durá poca estona. Sigui que ja hagués finit la seva tasca, sigui que al aixecar els ulls hagués vist el jove extranjer, el doctor Rappaccini prengué el braç de sa filla y es retirá lentament. No trigá a venir la nit, y sots l'influencia dels penetrants aromes que entraven en sa cambra per la finestra encara oberta, Giovanni s'adormí y somniá una flor y una donzella. La flor y la donzella eren diferentes, y es transformaven l'una en l'altra fins a fondres en una sola forma extranya y maléfica.
