secte, atret seas dubte per les penetrantes emanacions del jardí de Rappaccini, trasposá la paret y començá a volatejar tímidament per damunt les mes belles flors, com si no gosés posarse sobre aquelles plantes d'olor y forma per ell desconegudes; llavors, acostantse a Beatriu se posá a descriure al seu entorn cercles cada vegada més estrets, secretament atret per aquella flor humana y desitjós de reposar en el seu cap. Mes qué vegé Giovanni? Ho vegé realment, o sa imaginació se complagué en desorientarlo de beli nou? No ho sé pas. Mes ell cregué veure caure al insecte als peus de Beatriu, mentres aquesta estava mirant aquell cosset alat ab una joia infantívola. Saccejá convulsivament ses petites ales, estirá rígides ses potetes; era mort. Havia mort sense altra causa aparenta que l'halé embaumat de la donzella. Per segona volta, un núvol de tristor ensombrí son visatge y s'allunyá tristament del lloc ont havia caigut l'insecte.
