pent, y que aquest s'aturava, y agitantse en violentes convulsions se retorçava sobre la sorra, ont restá bentost sense moviment.
Beatriu havia observat aquest fenómen ab un aire de tristesa, mes sense aparentar cap sorpresa, y sense renunciar per aixó a posar el ram fatal en el seu pit. Un cop fixada, la flor, per un moment esllanguida, semblá rependre nova vida y's redreçá mes fresca y mes radianta que mai, llensant guspires semblants al espurneig d'un rubí.
Giovanni s'era retirat de la finestra, ab el front amarat de suor, dientse a si mateix:
— Es que perdo'l cap? Soc joguina d'una alucinació? Qui és aquesta esplendida criatura tant bella y tant terrible?
Tot caminant a la ventura pel jardí, Beatriu s'era acostada a la finestra ont estava el jove, el qual se vegé obligat a abocarse un altre cop pera no pérdrela de vista. En aquell moment, un bonic in-
