triu, que tant pel color com per la forma semblava esser copiat o inspirat de sa flor favorita.
Quan ella fou a la vora de l'arbrissó emporprat, la vegé obrir els braços ab apassionat fervor, fins que acostá a son visatge un feix de branques florides que ella flairá llargament ab joia infantivola.
— Ubriagam ab ton halé, germana meva, mormurava Beatriu, y deixem cullirte algunes de tes flors pera posarles damunt mon cor.
Y arrencá una branca que sortia del macis de verdor. Al mateix instant se produí un extrany fenómen que feu creure per un moment a Giovanni que'ls vapors del vi ofuscaven encara'l seu cervell. Un petit reptil, de color taronjada, lluert o dragó, atravessava el caminal justament als peus de Beatriu; y semblá a Giovanni, malgrat la distancia que'l separava d'aquesta escena, que una gota de rosada se desprenia de la flor per caure en la testa d'aquell ser-
