lut a l'extranger y continuá sa passejada. Uns instants aprés, semblá a Giovanni que les flors que acabava de donarli tant fresques y xamoses, se marcien y s'esfullaven en llurs tiges. Mes sens dubte era una una pura alucinació. Qui podia distingir a tant gran distancia una flor fresca d'una flor pansida?
Durant els dies immediats al d'aquest incident, l'estudiant no volgué obrir la finestra que donava al jardí del doctor Rappaccini, com si temés trobarhi alguna extranya o monstruosa aparició. Se sentia fins a un cert punt baix la influencia d'un poder oculte que semblava haver preparat sa entrevista ab Beatriu. El partit mes prudent haguera sigut, no solament d'abandonar aquell allotjament, sino també la vila de Padua; llevat que ell se sentís ab prou força pera afrontar cada dia la vista d'aquella noia y pera ferne objecte d'una experiencia purament
