científica. Peró, ja que sols de mirarla experimentava una sensació d'esglai, Giovanni no haguera tingut de restar tant a la vora de aquesta misteriosa criatura, continuament exposat a recontres que sa imaginació feia encara mes perilloses. Guasconti no estava pas ferit d'un amor incurable, o al menys ell no havia sondejat la pregoneta del sentiment que'l corlligava; peró tenia una imaginació ardenta y tota la vivacitat d'un temperament meridional que devegades degenerava en veritable febre. Que Beatriu tingués o no tingués una afinitat qualsevulga ab aquelles flors tant belles y tant terribles, lo cert és que li havia inoculat la mes sotil, la mes perfida de totes les metzines. No era precisament amor ço que ella li inspirava, mal que sa meravellosa beutat fos ben capable d'inspirarne; no era tampoc horror, mal que ell sospités que un fluit metzinós lliscava sota aquell cos gentil; no, era un resultat d'aquests
