dos sentiments que's fonien en son esperit d'una tant íntima faisó que li hauria estat impossible de dir quin dels dos era superior a l'altre. No sabia ni ço que havia de temer ni ço que havia d'esperar, y el temor y l'esperança lliuraven en son cor un terrible combat, sense que mai l'un aventatjés a l'altre. Un sentiment de joia o de dolor pot devegades esser salutífer; peró la terrible barreja de dues emocions tant distintes deu esser una cosa aixi com l'espantosa joia dels damnats.
Giovanni provava sovint d'apagar la secreta febre que'l consumia, fent llargues passejades pels carrers de Padua o excursions pels camps, peró el seu pas accelerantse a mesura que'l s seus polsos martellejaven ab mes violencia, degenerava en una carrera desenfrenada, com si provés d'escapar, per la rapidesa del seu caminar, als pensaments que l'obsessionaven.
Un dia que fugia, diguemho aixi, pels carrers de la ciutat, fou
