carrers de Padua. Atureuvos, per favor, vos tinc de dir algunes coses abans de separarnos.
— Enllestiu, doncs, honorable professor, respongué Giovanni ab febril impaciencia, car vostra senyoria se'n deu haver adonat que porto molta pressa.
Mentres anava dient aquestes paraules, un home d'etat, vestit de negre, passá pel costat llur arrossegantse peniblement com un malalt. El seu rostre magre y palid portava imprés el segell del treball y de la meditació. Mes, sota aquesta doble aparença, s'endevinava en aquell vell abatut una ánima de tremp extraordinari. Aquest personatge cambiá en el moment de passar un salut fret y ceremoniós ab el professor, peró el seu ull se clavá sobre Giovanni ab una persistença quasi impertinenta. Aixó no obstant, aquesta mirada no tenia res d'hostil; era mes aviat l'ullada escrutadora del savi que no la d'un curiós vulgar.
