cessaria. Era un angel o un dimoni? Aquest dubte l'oprimia y el torturava tins al punt que s'hauria estimat més la certitut més horrible. Y un nou dubte començá a assetjario. Potser que ell fos victima de sa propria imaginació, potser que la passió que ell creia sentir no fos prou real ni prou fonda pera justificar la temeritat, ab que se llençava a una aventura perillosa, de resultats desconeguts. Ignorava realment si en aquesta ocasió era arrossegat per una fantasia de jove més aviat que pel impuls del seu cor.
S'aturá, dubtá un moment temptat de desfer els seus passos y entornarsen; aprés, avergonyit de sa indecisió, seguí resoltament al seu guia per un passadiç obscur y tortuós, a l'extrem del qual hi havia una porta que s'obria davant d'una espessa cortina de verdor Giovanni se desbrossá un camí entre'ls fullatges que s'entreteixien al davant d'ell, y se trová just davant per davant de la finestra, en el jardí del doctor Rappaccini.
