Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/219

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Passa molt sovint que quan els nostres somnis més extravagants esdevenen realitats tangibles, ens retrovem tranquils y segurs de nosaltres meteixos en mitj de les circunstancies que no més d'imaginades o previstes ens havien fet abans tremolar d'horror o de joia. El destí sembla així heuren goig de mofarse de nosaltres. Tal li passá a Giovanni: no hi havia dia que no s'imaginés febrosament la possibilitat d'una entrevista ab Beatriu, d'una conversa en el jardí, y aquest sol pensament li infondia una torbació inexplicable. Aquella beutat misteriosa, d'una magnificencia ben bé oriental, aquella rosa de Saron, aquell lliri de les valls, semblava que tingués la vida d'ell en ses mans. Peró en aquell moment se sentia plé d'una pau extraordinaria y inesperada; esguardá atentament per tot el jardí per si descobria a Beatriu o a son pare, y no havent descobert ni l'una ni l'altre, se posá tranquilament a examinar les plantes que'l voltaven y que en