d'ell, pertanyents també a algunes de les varietats més malefiques. Mentres se trovaba absort en aquesta contemplació, se deixá sentir el fregadiç d'una roba de seda que li feu tombar el cap. Era Beatriu que sortia del portal esculpit.
Giovanni no havia encara premeditat lo que ii convenia fer en aquella ocasió. S'excusaria simplement de la seva intrusió en el jardí, o bé sa presencia era prou justificada pel seu desitj o al menys pel permís tácit del doctor Rappaccini o de Beatriu? No sabia que fer. Mes l'aculliment que aquesta li feu el tranquilisá bentost, mal que encara subsistissin sos dubtes sobre'l motiu o excusa que li havia determinat a entrar. Ella s'avençá vers ell fins a la font. En son visatge se reflexava una joiosa sorpresa.
— Vos deveu esser un aficionat a les flors, senyor, digué ella somrient, aludint sens dupte al ramell que li havia tirat desde la finestra.
