horrible en sa persona, ara li semblava encizador; y en quan als recorts desplaents que li havien deixat certes circunstancies, llavors, per una simple abstracció del seu esperit, els havia allunyat per abandonarse totalment an aquells altres que li recordaven aquella hora inefable passada dins el jardí misteriós. Així transcorregué la nit a Giovanni, qui no s'adormí tins a l'hora de l'alba, fins aquella hora en que el sol estava apunt de venir a desvetllar de llur sopor nocturn les flors de Rappaccini. L'astre del dia, ferint ab sos raigs els parpres del jove, interrompé el seu son. Al despertarse sentí com una cuissor bastant viva a la má dreta. Era la má que Beatriu havia presa en les seves quan havia volgut cullir una branca del bell arbust. Sobre l'envers de sa má se dibuixava distintament una taca roja, que era exactament la marca de quatre dits esbelts y fins y en el monyó l'estigma perfectament visible d'un polser femení.
