Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/235

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pia l'aire. Son amor hauria estat un verí y una sola de ses besades la mort... No hi ha aquí una historia meravellosa?

— Una rondalla bona tot lo més pera'ls infants, responguè Giovanni fen recular freneticament la seva cadira. M'extranya que la vostra gran ciencia sacrifiqui la seva dignitat creient com articles de fé aquestes beneiteries.

— A propósit, digué'l professor escampant una mirada al seu entorn, en la vostra habitació se sent un perfum singular. Es el perfum de vostres guants? Es una olor molt fina, sumament exquisida... y tant mateix desagradable a la llarga. Estic segur que no podria respirar gaire estona sense sentirmen ofés. Sembla com el perfum penetrant d'una flor, y no obstant no'n veig pas cap en la vostra cambra.

— Es que en efecte no n'hi ha, replicá Giovanni, que devingué pálid com la cera al sentir les darreres paraules del professor, y crec que aquesta olor no existeix més