Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/234

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cordareu. Es la d'un princep indiá que havia enviat a Alexandre una dòna extraordinariament hermosa, seductora com l'alba, magnifica com el sol. Peró lo que sobre tot la distingia era precisament l'odor deliciosa de son halé més exquisida que la de les roses de Saadi. Alexandre, com era d'esperar d'un jove conqueridor, devingué follament enamorat de la bella extrangera. Mes un metje que era un gran savi, havent estudiat tant gran meravella, hi descobrí un secret.

— Y que era aquest secret? demaná Giovanni, abaixant els ulls pera evitar la mirada del professor.

— Aquella adorable criatura, seguí Baglioni, havia sigut nodrida des de el dia de son naixement ab metzines, y l'element toxic s'era tant intimament barrejat ab sa propria sang, que ella mateixa era a la llarga devinguda la més violenta de les metzines. La metzina era l'element essencial de sa existencia. Aquell halé seu perfumat corrom-