posta a les primeres que'l torturaven.
Mentrestant, d'ençá de la darrera entrevista de Giovanni y Beatriu havia transcorregut un bon espai de temps. Un matí, fou desagradosament sorprés per la visita del professor, del qual feia ja moltes setmanes no s'era recordat gaire y que hauria de molt bon grat oblidat del tot. En l'estat d'exitació en que's trovava, no podia sofrir, com se compren, la companyia d'un home al qual no hauria gosat contar sos sofriments; y el doctor Baglioni era, si val a dir la veritat, la darrera persona que hauria volguda afalagar ab una tant gran demostració de confiança y simpatia.
El visitant començá per posarlo al corrent de totes les noves més o menys interessants concernent a la ciutat y a l'Universitat; al fí, cambiant bruscament de tò:
— He llegit un d'aquests dies, digué, en un autor clássic de l'antiquitat, una historia que m'ha interessat vivament. Potser la re-
