sedosos rulls dels cabells de Beatriu. En un mot, tant ample era aquest mur que s'interposava entre'ls dos, que Beatriu adhuc parava compte que sa roba agitada per l'aire no anés a fregar la del seu aimant.
Si Beatriu algun cop s'adonava de que Giovanni semblava disposat a salvar aquesta barrera, son rostre prenia llavors una tal expressió de tristesa y de paor, que no li calia pas pronunciar cap mot de repressió pera deturar al seu enamorat. Era llavors quan en son cor se desvetllaven les més negres sospites com a monstres dressant al davant seu llurs horribles testes. Li semblava sentir que'l seu amor s'anava esvaint a mesura que'ls seus duptes prenien en son interior més ferma consistencia. Cada dia feia la resolució de demanar a Beatriu explicacions sobre'ls motius de sa misteriosa conducta, peró tant bon punt apareixia el bell y angelical rostre de Beatriu, li semblava que era aquest la més satisfactoria res-
