Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/240

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

llador florentí, y s'en aná desseguida confiant que ses paraules no deixaven de produir l'efecte previst en l'esperit del jove estudiant.

— Vaig a desenmascarar a Rappaccini, se deia a sí mateix, tot davallant l'escala; cal, no obstant, convenir en que es un home prodigiós, sí, realment prodigiós; peró en el fons no es més que un vil empíric, al qual, per respecte á la nostra professió, no haurien de permetre exercir la medecina.

Mentrestant Giovanni estava anegat en la més crudel perplexitat. Hi havia prous motius pera dubtar de sa Beatriu, o bé li calia seguir l'instint secret del seu cor? Havia d'acullir confiadament les asercions de Baglioni y creure les sospites que havien desvetllades en ell els incidents del lluert, del pomell de flors y altres? Giovanni, en mitj de ses inquietuts, sentia creixer la seva curiositat envers Beatriu fins al punt que pera satisferla resolgué interrogaria llargament y renovar de més a la vora experien-