gitá remoguda pel tremolor convulsiu de son petit teixidor. Per segona vegada Giovanni bufá més llargament y ab més força damunt l'aranya. Aquesta prová ab un esforç desesperat de arraparse a la tela, peró tot lo que pogué fer fou solament deixarse anar avall pel llarc d'un fil fins l'empit de la finestra, aont caigué mitj morta.
— Maledicció! mormorá Giovanni adreçantse a sí mateix; tant enmetzinat estás que'l teu halé es mortal adhuc per aquest insecte verinós?
En tant sentí una veu que cridava:
— Giovanni! Giovanni! ja passa l'hora; per qué trigues tant a venir?
— Sí, mormorá el jove; ella es la unica criatura a qui no pot fer mal el meu halé.
Se doná pressa en baixar y un instant apres se trovaba davant de Beatriu, que l'esperava ab els ulls radiants d'amor, prop de l'arbrissó de les flors de porpra.
— Beatriu, demaná ell bruscament, d'ont ve aquesta planta?
