Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/244

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Mon pare es qui l'ha creada, respongué ella simplement.

— Com, creada, repetí Giovanni, qué voleu dir ab aixó, Beatriu?

— La natura no'n té gaires de secrets pel meu pare, replicá ella; aquesta planta ha brostat de terra el mateix dia que jo vaig venir al mon; nosaltres dos som filles seves; la una fruit de la ciencia, l'altra de l'amor... No os hi acosteu pas, Giovanni, exclamá ella tota esglaiada, veient que'l seu aimant l'examinava de més aprop; no os hi acosteu pas, car té proprietats que no podeu sospitar. Ah, Giovanni, aimat meu! Jo he crescut a l'ombra d'eixa planta nodrintme per així dirho de ses emanacions. Es ma germana y li porto una afecció tota humana, car, hi ha un secret...

En aquell moment Giovanni fixá en sa estimada un esguard tant ombrívol que ella s'aturá tota tremolant; mes al fí, avergonyintse de sos temors continuá:

—Sí; un destí fatal estava sospés