seus dos infants besaren la estatua de neu en sa boca glaçada. Pero com els semblá que 'ls llavis no se li havíen tornat gens vermells, Violeta proposá á Peony que la convidés á ferli un petó en ses galtes de carmí.
—Vina, germaneta, fesme un petó, pregá Peony.
—Ja t' ha besat, afegí Violeta, y ara té 'ls llavis ben rojos. Y fins ha enrojit una mica de vergonya.
—Oh quin petó més fret, exclamá Peony.
En aquell moment bufá una freda ráfaga de vent ponent, aixecant la neu fresca del jardí y fent trontollar la finestra de la saleta. Tant freda pensá la mare que deuría esser aquella bufada, que alçá la má, pera colpejar els vidres ab el didal pera avisar als nens que era hora d' entrar; quan de sobte els oí que la cridaven els dos alhora. El tó de llur veu no era pas de sorpresa, anc que evidentment indicava una gran excitació; semblava, més aviat, com
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
