Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/32

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

á mercé de la ventada, no podía haverhi cap dona raonable que se li ocorregués posarlo á una nena petita pera feria anar á jogar en el cor de l' hivern. Pero quan ella sentí envait de pietat el seu cor de mare tendre y sensible fou principalment quan vejé els peuets d' aquell infant sense altre abrig que 'l d' uns lleugers y blancs tapins. No obstant, lleugera de roba com anava, l'infant semblava no sentir la més petita molestia en mitj del gran fret que regnava, ans al contrari dançava y botava tant lleugera sobre la neu que ses petjades apenes hi deixaven senyal, mentres Violeta s' esforçava sense conseguirho en anar al seu pas y les curtes cametes de Peony obligaven an aquest a restar un bon troç endarrerit.
 Una vegada, mentres tots tres jogaven, l'estrany infant se posá entre Violeta y Peony, y agafant llurs mans en les seves començá a saltar joiosament ab ells. Un moment aprés, Peony, apartá la seva