Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/40

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de neu, y no pot viure més que respirant sempre el fret vent de ponent. No la facis entrar en la calentor de la nostra saleta.
 — Sí, papá, cridá Peony, picant de peus en terra, ab tant de cor s' ho prenía, no es més que la nostra germaneta de neu. No li agrada pas la calentor.
 — No dieu beneiteríes, fillets meus. Jesús, sembla que estigueu tocats, exclamava el bon senyor, mig enfadat, mig rientse del que considerava com una obstinada y folla fal·lera. Cap á casa, desseguida! Es massa tard pera jogar més temps al jardí. Cal recullir inmediatament aquesta pobra nena si no volém veurela morir de fret.
 — Escolta, home, digué sa muller en veu baixa, —car ella havía anat á veure de ben aprop l' infant de neu y estava més perplexa que mai, —hi ha en tot aixo quelcom de singular. Potser me creurás beneita, peró, peró... qui sap si algún ángel invisible s' es sentit atret per la simplicitat y la bona fé