que els nostres infants han posat en la obra llur? No podría esser que ell hagués volgut dedicar una hora de sa inmortalitat á jogar ab aquests petits del meu cor? Y no podría esser tot aixó un ver miracle de Nostre Senyor? No, no; no t' enriguis de mí. Ja veig que es follia pensarho.
— Vaja, replicá Mr. Lindsey, rient de bon cor, ja veig que ets tant nena com Violeta y Peony.
Y en un cert sentit si que ho era, perque tota sa vida havía servat un cor d' infant plé de simplicitat y de bona fé y tant pur com el cristall; y, mirant totes les coses al travers d' aquest prisma transparent, veía devegades veritats tant pregones, que l' altra gent se'n reía prenentles com absurditats sense sentit.
Mes ara Mr. Lindsey havía avençat resoltament, desfentse de les mans dels seus dos infants que encara 'l seguíen ab veu suplicant pregantli que deixés estar la nena de neu y que la deixés jogar ab el vent glacial. Quan arrivá á prop
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/41
Aquesta pàgina ha estat revisada.
