Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

d' ella, els moixonets que la voltaven s' escamparen astorats. La nena, també, fugí corrent, brandant el capet, com dient, «No 'm toqueu, vos prego» y conduint al seu perseguidor, com si fos ab malicia al travers de les capes més espesses de neu. Una vegada el bon senyor ensopegá y caigué de nas en terra talment que al tornar a aixecarse ab el seu abric tot clapejat de neu semblava tant blanc y glaçat com una estatua de neu de gran tamany. Alguns veins, mentrestant, que 'l veíen de llur finestra estant, rumiaven quina dèria podía trastocar an aquell pobre Mr. Lindsey pera que corregués tant aixelabradament pel seu jardí en persecució d' un remolí de neu que 'l vent ponent feía voleiar d' aci d' allá. A la fi, aprés de molts intents inútils, atrapá la petita en un recó, d' ont no era possible que se li escapés. La seva dona els estava observant, tota sorpresa de que ab tot y la vaga mitja claror del crepuscle la nena blanca res-