plandía y espurnejava y escampava una auriola lluminosa total voltant del seu cos; y en aquest moment aturada en l' angle del jardí, positivament brillava com un estel. Era una resplandor singular, peró, com la del glaç al clar de lluna. La senyora pensá que era ben extrany que 'l bo de Mr. Lindsey no vejés res d' extraordinari en l' aparencia corporal d' aquell infant.
— Vina, extranya criatura, cridava el bon home, agafantla per un braç. A la fi t' he pogut atrapar, y 't faré abrigar, si no es de grat, per força. Te posarem un parell de mitjes de llana en les teves cametes glaçades y 't donarém un bon xal pera que abriguis el teu cosset. El teu pobre nasset es ben be un caramell. Vina, que á tot hi posarem remei.
Y així, animant ab el més benevolent somris el seu rostre congestionat pel gran fred, aquell home animat de les millors intencions prengué l' infant per la má y la conduí cap a casa. Ella 'l seguí,
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat revisada.
