afligida y de mala gana car tota aquella resplandor se n'era anada de la seva figura; y així com un moment abans semblava una brillant estrella resplendint en l' horitzó d'un cap vespre hivernal ara apareixía llánguida y opaca com una flor marcida. Quan Mr. Lindsey arrivá ab ella al llindar de la porta, Violeta y Peony esguardaren llur pare ab els ulls plens de llágrimes que 's glaçaren abans que rellisquessim galtes avall y un cop mes li suplicaren que no fes entrar la llur figura de neu dintre de casa.
—Que no la faci entrar! exclamá aquell bon home de cor tant compassiu. Es que, t' has tornat beneita, Violeta y tu també, fill meu? Está tant enfredorida que la seva má ha glaçat gaire be la meva malgrat els meus guants de
llana. Vos agradaría veurela morir de fred?
La seva dona, quan ell hagué arribat á la porta, havía fixat una altra llarga, escrutadora mirada en
Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.
