Pàgina:Contes Extranys (1908).djvu/46

mig glaçada, pobra criatureta. Pero un bon foc la retornará.
 Sense una paraula més y sempre ab la mateixa bona intenció, aquest benevolent y equilibrat individu tregué la gentil y blanca damisela, — esllanguintse, marcintse cada vegada més,—fora de l'aire gelat y la feu entrar en el comfortable salonet. Una estufa de Heidelberg, curulla de rojes brases d'antracita escampava una brillant claror al travers de la mica transparent de sa tanca de ferro y fent fumar y bullir ab un brugit apaibagat l'aigua del pot col·locat al cim de tot. Una bravada cálida y ofeganta se difonía per tota la cambra. Un termometre penjat en la paret més allunyada de l'estufa marcava 18° sobre zero. La diferencia entre l' atmósfera de la habitació y la de fora era proximament la que hi deu haver entre la temperatura de la Nova Zembla y la part més cálida de l' India, ó entre la del Pol Nort y un forn. Oh, era un bell sojorn pera la petita forastera!